Eròtica
El tema eròtic és una constant en l’obra de Pedrolo. “[…] la càrrega eròtica forma part de la vida de tothom, encara que sovint no es vulgui confessar. […]”Manuel de Pedrolo a Jordi Coca, Pedrolo perillós?, 1973
“[…] el sexe constitueix una dimensió important que el novel·lista no pot negligir. […] A mi em diuen, de vegades, que sóc massa cru. […]”Manuel de Pedrolo a Jordi Coca, Pedrolo perillós?, 1973
“El llenguatge, i ara entenc el llenguatge/novel·la, pot fer que una forma destructiva es realitzi en un fons constructiu, el qual ho és a través d’aquesta destrucció. De tota manera, com a escriptor, concretament novel·lista, m’interessen totes les possibilitats del joc narratiu, entre elles les de la novel·la que es construeix ella mateixa i crea, doncs, un univers/text que podria ésser suficient.”Si em pregunten, responc, 1973
Escrit el 1973 i publicat el 1974 per Dopesa. Una llista atzarosa de mots “base” serveix per a construir dos textos, un de coherent narrativament i l’altre, alterat paradigmàticament. El primer s’expandeix i el segon es redueix; un joc que permet conèixer el procés creatiu del text.
Espais de fecunditat irregular/s (1972),
Edicions Proa, 1973.
Sòlids en suspensió(1974),
Editorial Nova Terra, 1975.
Detall d’una acció rutinària (1975),
Galba Edicions, 1975.
Lectura a banda i banda de paret (1975),
Edicions Proa, 1977.
Reserva d’inquisidors (1978),
Editorial Laia, 1979.
Caus a cada cantonada (1980),
Edicions 62, 1985.
FRAGMENT SETÈ O DELS CARRERS
Segona etapa de la relació, quan s’han de compaginar dos objectius oposats: menar algú a un lloc precís i, ensems, fer-ho tot per evitar que posteriorment pugui trobar-lo. Això ens situa, gràcies al quilometratge rarament rectilini de la urbs, sota el signe del laberint.
Reserva d’inquisidors (1978), Editorial Laia, 1979
Pedrolo entén i concep la prosa experimental i la poesia visual intrínsecament unides.
L’autor crea poemes visuals més suggestius que representatius, a partir de la construcció o, millor, de la desconstrucció d’imatges, oracions i paraules. En totes les peces l’element comú són els signes, ja siguin alfabètics, numèrics o icònics..
Poemes elaborats a partir del reaprofitament de tarjetes que es transformen per crear el que és un altre experiment i/o joc de Pedrolo. Formen part de la sèrie Sobres, nom que va utilitzar el mateix autor als anys vuitanta per a la publicació d’un recull de poemes, que, finalment, no va editar-se.
La literatura, eina de combat
“…si en el futur he de ser recordat, m’agradaria ésser-ho no com un simple creador de mons imaginaris, de ficcions, sinó, per damunt de tot, com un català que en un moment de la història del seu país, aquell que li tocà de viure, un moment tan difícil i propici a tots els abandons, va restar fidel a la seva terra i a la seva llengua.”“Si en el futur he de ser recordat…”, Quaderns pedrolians, 2008.
Segons R. Salvo, possible discurs durant la concessió del Premi Sant Jordi, la nit de Santa Llúcia de 1962, per la novel·la Balanç fins a la matinada (1953).