Castell de Concabella – Espai Pedrolo

c/ La font s/n 25211 Concabella Lleida 973 520 030 - info@espaipedrolo.cat
Pedrolo, més enllà dels límits

ÀMBIT 3 - CRONISTA DEL SEU TEMPS

Pedrolo, cronista del seu temps: entre la realitat i l’altra realitat

Manuel de Pedrolo fa una crònica del seu temps des de tres perspectives diferents: com a autor de prosa realista; amb l’ambiciós cicle novel·lístic “Temps Obert” (TO) –frontissa entre la prosa realista i l’emmarcada en l’altra realitat-, i amb obres que il·lustren una realitat distorsionada capaç de generar reflexió. Pedrolo sentia la necessitat de fer la crònica del seu temps, d’explicar la totalitat des del compromís amb la realitat, tot tenint en compte la novel·la del XIX, el treball del fons i la forma dels renovadors del XX per eixamplar el terme “realitat”–l’ús d’un llenguatge i d’una simbologia que portessin al sobreentès i a la picada d´ullet amb el lector– i la literatura de gènere.

TEMPS OBERT

“Temps Obert” és un cicle novel·lístic inacabat, i inacabable, integrat per onze obres (1963-1969). Les nou primeres pertanyen al “llibre primer” i, les altres, al “llibre segon”. El primer parteix d’una situació comuna que canvia a partir de les conseqüències d’un conflicte: un bombardeig durant la guerra.

El segon té la mateixa estructura però canvia el conflicte: un premi literari, Les conseqüències dels conflictes donen lloc a diverses novel·les per poder descriure una “realitat total” irrealitzable en el pla real.

Els antecedents de “Temps Obert” són el conte “El millor novel·lista del món”, d’El temps a les venes (1953-1954), i el llibre Viure a la intempèrie (1961).

Mètode de treball

Pedrolo treballava amb fitxes que confeccionava posteriorment a la redacció de les novel·les. En els dos arxivadors hi consten 940 personatges diferents, uns 820 de les nou primeres obres (llibre primer). En total hi ha 1.027 fitxes, telegràfiques i concises.

L’espai de la sèrie TO és real, amb topònims més o menys identificables, excepte a TO7.

Arxivador 1

Està compost per set blocs de fitxes. Al primer n’hi ha 13: 11 amb l’“Estructura tècnica” de cada obra (el tema central, el nombre de capítols i l’ordenació, i el temps i la persona), una fitxa dedicada a “Daniel” amb els oficis que té a les novel·les, i una altra de la “Genealogia dels Bastida”.

Al segon bloc, hi ha unes “Notes útils”, que presenten diverses dades, i 152 fitxes de personatges ordenades alfabèticament. La resta de blocs contenen fitxes de personatges: TO5 (58), TO4 (55), TO3 (57), TO2 (86) i TO1 (94).

Arxivador 2

Compost per cinc blocs de fitxes. Al primer, TO11, hi ha 62 fitxes de personatges. A la resta, que contenen fitxes de personatges, hi trobem la relació següent: TO10 (58), TO9, dues fitxes de “Notes útils” (trajectòria vital de Daniel i cronologia) i 140 fitxes de personatges, TO8 (104), TO7 amb dues fitxes de “Notes útils” i 143 fitxes de personatges.

“[…] Aquell dia es va admirar:
-Encara sou aquí? […]
Sí, gairebé tothom que volia marxar ja
havia fet les maletes […].
-Ja ho sabeu, fins a Perpinyà sense
aturar-vos. […]
-Si hi arribem…
-És clar que hi arribareu!
Teniu els papers en regla […]”

Elements d’una desfeta (1962), a Solució de continuïtat, Editorial Raixa, 1968

dom_provEscrit el 1953 i publicat tres anys després per l’Editorial Moll. Retrata amb força realisme la vida i l’entorn de personatges marginals i clandestins.

ele_2_maReedició de 1984, dins la col·lecció
universal de butxaca “El Cangur”
d’Edicions 62. La primera edició va
ser a l’Editorial Selecta, el 1967.
la mare i la crisi existencial que pateix.
L’autor empra la visió calidoscòpica.

“No em passejo senzillament per un camí, com Stendhal volia amb allò del mirall […]; ser testimoni em permet de veure les coses a la meva manera.”

Manuel de Pedrolo a Jordi Coca, Pedrolo perillós?, 1973

REALITAT

“El vell cercà la pipa a la butxaca de la seva esfilagarsada americana, però no la hi trobà. […] Tenia seixanta-vuit anys i en feia divuit que fumava amb la mateixa pipa […]. Al cap de tres anys, quan ja s’havia acostumat a la pipa nova que, mentrestant, havia adquirit solatge, el vell encara continuava al seu lloc. […] Un vespre, la seva nora el va veure arribar més content que de costum.
[…] Com de costum, encara amb la mossada a mig coll, el vell es va treure la pipa. Sinó que no era la mateixa pipa de cada dia. […] –És la meva pipa. […] –I es pot saber on l’heu trobada? […] –Dins un nínxol, on l’havia deixada. Avui l’hem obert. I era allí –confessà.”

“La pipa” (1938), a El premi literari i més coses (1938-1951), Editorial Selecta, 1953

Escrit entre 1963 i 1964 i publicat el 1968 per Llibres de Sinera, després que Edicions 62 refusés els volums per no adir-se amb els criteris comercials del moment. Recull les tres primeres obres de “Temps Obert”.

Escrit entre 1963 i 1964 i publicat el 1968 per Llibres de Sinera, després que Edicions 62 refusés els volums per no adir-se amb els criteris comercials del moment. Recull les tres primeres obres de “Temps Obert”.

“«Temps Obert» era una possibilitat magnífica d’anar presentant parcel·les de la realitat social, i cada novel·la té la seva validesa a aquest nivell.
[…] Les novel·les de «Temps Obert» no s’afegeixen l’una a l’altra, ja que es condemnen entre elles, procedeixen a una destrucció que no tan sols afecta la realitat com l’entenem, sinó, més encara, és clar, un concepte de novel·la. […] El realisme de cada part desemboca en el, diguem-ne, irrealisme, d’un total impossible.”

Manuel de Pedrolo a Jordi Coca, Pedrolo perillós?, 1973

ALTRA REALITAT

“A primera vista la casa era com totes les altres del barri […]. L’escala era de cargol. […], resultava completament aïllada. Era inútil d’aturar-se i treure el cap pels costats de la barana: no es veia res […]. A partir d’aquell moment la cosa gairebé esdevingué al·lucinant. […] -Hi falta gaire?
Ell arronsà les espatlles.
-No ho sé…
[…] L’escala seguia i seguia, recorreguda de preguntes i respostes, sempre la mateixa pregunta i la mateixa resposta, […] ningú no sabia on s’acabaria aquella escala, i tots es trobaven en la mateixa situació dels qui, a baix de tot, al primer graó, ara emprenien animosament la pujada…”

“L’escala”, a El temps a les venes (1953-1954), Edicions 62, 1974

Escrita el 1975 i publicada un any després per Edicions 62. Novela propera al realisme màgic i la literatura fantàstica. Retrata un món oníric, esotèric i demoníac.

Escrita el 1975 i publicada un any després per Edicions 62.
Novela propera al realisme màgic i la literatura fantàstica. Retrata un món oníric, esotèric i demoníac.

–“Els doctors, ara, ja es
poden moure amb una mica
més de llibertat; l’especialista
en cirurgia cranial ha
introduït una agulla hipodèrmica
al crani de la dona […] –Carnisser!– mormola amb les
dents tancades.
[…] Un drap mig li
amaga la cara, perquè
ha anat relliscant per
la carn cendrosa i […] una orella que coneix…
[…] aquells són els seus
llavis, els llavis que
tantes vegades l’han besat.
-La mare… -bleixa, i
tot seguit, amb tota
la força dels seus
pulmons, crida-: Assassins!”

Totes les bèsties de càrrega (1965), Edicions 62, 1969

Screenshot_021415_072054_AM

No s’explica la realitat o una còpia, sinó un “món doblat en els seus signes.” “[…] sabia
que la meitat no l’entendrien prou, i possiblement han estat més i tot.”
Sobre que Catalunya fos la mare: “S’han orientat, sí, d’una manera vaga, sense acabar de sortir del laberint…”

Manuel de Pedrolo a Jordi Coca Totes les bèsties de càrrega (1965), Edicions 62, 1969 , Pedrolo perillós?, 1973

“[…] basteixo alguna cosa més a partir d’aquesta realitat; la interpreto, la recreo, la destrueixo i tot per fer-ne una altra […].”

Manuel de Pedrolo a Jordi Coca, Pedrolo perillós?,1973

Acabada el 1951, “Anna” és la segona part del llibre de prosa poètica Dimensions mentals (escrit entre 1949 i 1951), la primera s’anomena “Túixecs”. El llibre en conjunt té una marcada infk¡luència superrealista, matisada per l’obra d’Henry Michaux i també per Els cants de Maldoror, de Lautréamont, ambdós traduïts per Pedrolo.
“Anna”, de gran lirisme i to reflexiu, té com a eix la metamorfosi i presenta experiències oníriques que duen a l’altra realitat.