Castell de Concabella – Espai Pedrolo

c/ La font s/n 25211 Concabella Lleida 973 520 030 - info@espaipedrolo.cat
Pedrolo, més enllà dels límits

ÀMBIT 2 - PEDROLO EXISTENCIAL

LA MORT

Avui es parla de mi
(1953), Edicions 62, 1966

Novel·la
amb elements autobiogràfics
Rellevant és el tema de la mort
i l’angoixa existencial.

avuiesparlademi

“El cor em feia mal. Moltes nits, en la fosca, el sentia desbocat, gairebé aliè a força de precipitar-se. Però era meu, sabia que era meu. I això m’angoixava. Sabia que era el meu òrgan dèbil.[…] Es precipita, es precipita en una cursa que s’accelera a mesura que els meus pensaments el fuetegen.”

“[…] La mort, aleshores, la idea de la mort, em penetra. Penso que aquesta víscera traïdora pot rebentar. Puc morir abans d’adonar-me’n […] Imagino la terra sense mi. Imagino el meu cos mort. El meu cadàver que no veuré. L’angoixa em penetra…”

“[…] Què hi ha? Jo mancat de vida, jo sense amor ni dol, jo sense jo… No sé què pensar, no sé com pensar-ho. La meva absència. La terra mancada de mi… Però res no em necessita. Podria no haver viscut. Tot seguirà com cada dia…”

Screenshot_021315_113939_AM

L’HOME ARA I AQUÍ

El projecte literari pedrolià respon a una exploració de la condició humana, centrada en l’home concret, dins un temps i un espai determinats. Aquest home és, en essència, la seva llibertat, que és una condemna indefugible quan l’individu esdevé una peça més de l’engranatge que el tenalla.
Per viure de manera digna cal triar, comprometre’s amb el món i  revoltar-se. L’autor planteja situacions límit i/o absurdes per veure què succeeix. Un seguit d’elements marquen la problemàtica existencial:

Screenshot_021315_115704_AM

Pedrolo admet els límits i n’és conscient, però sent la necessitat de superar-los, d’anar més enllà. Segons ell, l’escriptor ha d’encarar el lector “amb problemes vius i dolorosos” per tal d’obligar-lo a reflexionar, neguitejar-se i actuar. Està convençut de la incidència moral que pot i ha de tenir la literatura, com defensa l’existencialisme de postguerra. Planteja situacions extremes, limitadores: l’home encarat amb la mort, l’anhel de llibertat, l’absurd de l’existència, el temps inabastable…

Ésser en el món (1948)
Ed. Torrell de Reus (1949)

censura

Escrit el 1948 i publicat un any després per l’Editorial Torrell de Reus, gràcies als diners del pare de l’autor. És el primer llibre de poesia que veu la llum, i una de les fites del corpus poètic, ja que li serví per encertar el seu to Presenta la presa de consciència del subjecte que entén que és al món per inserir-se en el temps que el duu a la mort, fet que provoca angoixa.

Mr. Chase, podeu sortir (1953)
Albertí ed. (1957)

censura

Escrit el 1953 i publicat el 1955 per Albertí Editor.
Tracta el trànsit després de la mort, cap al no-res angoixós sense limitació temporal ni espacial, en un misteriós hotel.

Entrada en blanc (1958)
Ed. Cadí (1968)

censura

Escrit el 1958 i publicat deu anys després per l’Editorial Cadí. L’acció se situa en algun espai després de la mort, amb la presència d’un tren. També tracta de la mort, en aquest cas de l’agonia, Introducció a l’ombra (1956), Editorial Proa, 1972.

Les finestres s’obren a la nit (1955)
Ed. Moll (1957)

censura

Escrit el 1955 i publicat dos anys després per l’Editorial Moll. Diversos personatges retraten de manera calidoscòpica sobre la llibertat, que podríem concloure amb la idea que: “No som lliures de ser lliures”.

Balanç fins a la matinada

Escrit el 1953 i publicat deu anys després per l’Editorial Selecta. El raó de viure i el sentit existencial a través dels records.

balan_

 

Balan1

El premi literari i més coses

Aquest conte va ser escrit el 1944 i publicat dins el llibre El premi literari i més coses (1938-1951), el 1953, per l’Editorial Selecta. Planteja la recerca incansable de la felicitat d’un personatge incomunicat amb el món, i ell mateix dins l’absurd existencial.

003

002

001

Balanç fins a la matinada

Escrit el 1952 i publicat el 1965 per Edicions Proa. Explica des de tres punts de vista una història amorosa. L’intent de presentar la totalitat de manera calidoscòpica és recurrent en Pedrolo.

cendra

 

VIDEO HOMES I NO

“Desenrotlla en forma abstracta un implacable episodi de la lluita de l’home per la seva llibertat”

Homes i no (1957), “Quaderns de Teatre ADB”, 2, 1960

Fotografies de cruma (1957) el dia de l'estrena al teatre apsa, el 5 de juliol de 1957, amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona del Cercle Artístic de Sant Lluc. L'obra es planteja l'autenticitat des de la influèmcia de l'absurd de S. Beckett. Publicada a "Biblioteca Grsol", 29, el 1958. Premi Joan Santamaria, 1957

Fotografies de Cruma (1957) el dia de l’estrena al teatre Capsa, el 5 de juliol de 1957, amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona del Cercle Artístic de Sant Lluc.
L’obra es planteja l’autenticitat des de la influèmcia de l’absurd de S. Beckett. Publicada a “Biblioteca Gresol”, 29, el 1958. Premi Joan Santamaria, 1957


Fotografies de Técnica de cambra (1958), estrenada per l'Agrupaió Dramàtica de Barcelona al Palau de la Música Catalana, el 7 d'abril de 1961. L'obra presenta l'existència humana, del naixement a la mort. Publicada per l'Editorial Moll, el 1964

Fotografies de Técnica de cambra (1958), estrenada per l’Agrupaió Dramàtica de Barcelona al Palau de la Música Catalana, el 7 d’abril de 1961.
L’obra presenta l’existència humana, del naixement a la mort. Publicada per l’Editorial Moll, el 1964

Investigació de la condició humana: llibertat, absurd existencial i mort

“Potser

Mentre m’enduc veles i arbres pensaré i cada pensament, davallant la nit, serà una espera.

Hi ha quelcom que m’espera i no ho sé; d’aquesta pruïja no sé, arenes i terres altes o bressols ingenus del mar, quins camins restaran.

Què faré d’aquella espera entre brises i orgulls, o què faré de mi, perdut
en la remor inerta dels meus somnis, no ho sé.

Potser algú parlarà per mi i dirà de què es fet el meu silenci, o potser jo mateix, un altre dia, rebentaré aquestes reixes. Potser.”

“Potser”, de Reixes a través (Poemes, 1944 i 1952), Obra poètica completa, I, Pagès Editors, 1996. Aquest poemari tracta el conflicte que neix de l’oposició entre ser conscient d’un autoconeixement parcial i el desig inconformista de completar-lo a través de la poesia, malgrat ser inabastable.

Una selva com la teva

Escrit el 1955 i publicat el 1960 per Edicions Destino. Explica l’absurd de l’existència.

La galeria dels personatges pedrolians és àmplia, com la seva obra. Hi descobrim, a grans trets, homes i dones –destins individuals i col·lectius–, sovint amb cert sentiment d’estranyesa envers ells mateixos i el món que els envolta, i que tenen en comú la recerca de la felicitat.

Pedrolo recita els poemes “Ningú no ho podria dir, perquè dir-ho és ben poc”, “Totes, totes existeixen i han vingut a dir adéu” i “No és un dia qualsevol”, de Veus sense contacte (Poemes, 1959), Obra poètica completa, II, Pagès Editors, 1996. El tema de l’obra és el reconeixement del subjecte a través de l’acceptació de l’experiència de la maduresa, dels morts i de la multiplicitat del jo.

L’autor reflexioa sobre el concepte de poesia.

Ambdues gravacions es van fer el 2 de juliol de 1962 a l’estudi de Joan Colomines i Puig. Càtedra Màrius Torres, Arxiu Sonor de Poesia del Dr. Joan Colomines i Puig.