Avui es parla de mi
(1953), Edicions 62, 1966

Novel·la
amb elements autobiogràfics
Rellevant és el tema de la mort
i l’angoixa existencial.

“El cor em feia mal. Moltes nits, en la fosca, el sentia desbocat, gairebé aliè a força de precipitar-se. Però era meu, sabia que era meu. I això m’angoixava. Sabia que era el meu òrgan dèbil.[…] Es precipita, es precipita en una cursa que s’accelera a mesura que els meus pensaments el fuetegen.”

“[…] La mort, aleshores, la idea de la mort, em penetra. Penso que aquesta víscera traïdora pot rebentar. Puc morir abans d’adonar-me’n […] Imagino la terra sense mi. Imagino el meu cos mort. El meu cadàver que no veuré. L’angoixa em penetra…”

“[…] Què hi ha? Jo mancat de vida, jo sense amor ni dol, jo sense jo… No sé què pensar, no sé com pensar-ho. La meva absència. La terra mancada de mi… Però res no em necessita. Podria no haver viscut. Tot seguirà com cada dia…”

El projecte literari pedrolià respon a una exploració de la condició humana, centrada en l’home concret, dins un temps i un espai determinats. Aquest home és, en essència, la seva llibertat, que és una condemna indefugible quan l’individu esdevé una peça més de l’engranatge que el tenalla.
Per viure de manera digna cal triar, comprometre’s amb el món i  revoltar-se. L’autor planteja situacions límit i/o absurdes per veure què succeeix. Un seguit d’elements marquen la problemàtica existencial:

Pedrolo admet els límits i n’és conscient, però sent la necessitat de superar-los, d’anar més enllà. Segons ell, l’escriptor ha d’encarar el lector “amb problemes vius i dolorosos” per tal d’obligar-lo a reflexionar, neguitejar-se i actuar. Està convençut de la incidència moral que pot i ha de tenir la literatura, com defensa l’existencialisme de postguerra. Planteja situacions extremes, limitadores: l’home encarat amb la mort, l’anhel de llibertat, l’absurd de l’existència, el temps inabastable…

Ésser en el món (1948)
Ed. Torrell de Reus (1949)

Escrit el 1948 i publicat un any després per l’Editorial Torrell de Reus, gràcies als diners del pare de l’autor. És el primer llibre de poesia que veu la llum, i una de les fites del corpus poètic, ja que li serví per encertar el seu to Presenta la presa de consciència del subjecte que entén que és al món per inserir-se en el temps que el duu a la mort, fet que provoca angoixa.

Mr. Chase, podeu sortir (1953)
Albertí ed. (1957)

Escrit el 1953 i publicat el 1955 per Albertí Editor.
Tracta el trànsit després de la mort, cap al no-res angoixós sense limitació temporal ni espacial, en un misteriós hotel.

Entrada en blanc (1958)
Ed. Cadí (1968)

Escrit el 1958 i publicat deu anys després per l’Editorial Cadí. L’acció se situa en algun espai després de la mort, amb la presència d’un tren. També tracta de la mort, en aquest cas de l’agonia, Introducció a l’ombra (1956), Editorial Proa, 1972.

Les finestres s’obren a la nit (1955)
Ed. Moll (1957)

Escrit el 1955 i publicat dos anys després per l’Editorial Moll. Diversos personatges retraten de manera calidoscòpica sobre la llibertat, que podríem concloure amb la idea que: “No som lliures de ser lliures”.

Balanç fins a la matinada

Escrit el 1953 i publicat deu anys després per l’Editorial Selecta. El raó de viure i el sentit existencial a través dels records.

El premi literari i més coses

Aquest conte va ser escrit el 1944 i publicat dins el llibre El premi literari i més coses (1938-1951), el 1953, per l’Editorial Selecta. Planteja la recerca incansable de la felicitat d’un personatge incomunicat amb el món, i ell mateix dins l’absurd existencial.

Balanç fins a la matinada

Escrit el 1952 i publicat el 1965 per Edicions Proa. Explica des de tres punts de vista una història amorosa. L’intent de presentar la totalitat de manera calidoscòpica és recurrent en Pedrolo.