Castell de Concabella – Espai Pedrolo

c/ La font s/n 25211 Concabella Lleida 973 520 030 - info@espaipedrolo.cat
Pedrolo, més enllà dels límits

ÀMBIT 1 - BIOGRAFIA (LA COHÈRENCIA D'UNA VIDA)

3a etapa literària 1990-1970. Maduresa. Investigació formal. Pot publicar obra censurada.

1990

A causa de la malaltia, el 24 de gener de 1990 deixa d’escriure els seus diaris, activitat que havia iniciat el 1986:

“Les seqüeles d’ahir són aquesta lassitud que m’observo en sortir al carrer. Però no puc renunciar a aquest matí, tan assolellat, tan radiant […]. No em deixa el mal d’estómac, però és suportable, i el ventre s’està quiet.”

Darrers diaris inèdits. Blocs 1988-1990, 1991

1985

Pedrolo al despatx del carrer de Calvet, 9, de Barcelona.

Pedrolo al despatx del carrer de Calvet 9, de Barcelona.

En els darrers anys de la seva vida, s’accentua la vida retirada que ha dut sempre.


Deixa el nacionalisme i parla d’independentisme. Només accepta entrevistes si pot parlar de la independència de Catalunya. Es converteix en un personatge incòmode i els mitjans de comunicació el veten.

Cap dels partits no s’ajustarà al seu ideal polític d’esquerra nacional i es margina.

És l’any que decideix deixar d’escriure novel·les per por de repetir-se. 

1979

Guanya el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Moment del lliurament del Premi d’Honor, el 25 de maig de 1979.

Moment del lliurament del Premi d’Honor, el 25 de maig de 1979.

És molt crític amb la transició política i l’època democràtica, la seva veu s’escolta a la premsa escrita, com al Diario de Barcelona.

1976

Comença a col·laborar a l’Avui, hi escriu fins el 1988

1973

Escriu el Mecanoscrit del segon origen, l’obra més llegida per generacions de joves.

A Edicions 62 amb J. M. Castellet, M. Ginès i J. Vallverdú, entre altres, amb motiu d’una reedició del Mecanoscrit del segon origen.

A Edicions 62 amb J. M. Castellet, M. Ginès i J. Vallverdú, entre altres, amb motiu d’una reedició del Mecanoscrit del segon origen.

1972

Escriu Espais de fecunditat irregular/s, intent de retratar la construcció narrativa.

1970

Comença a escriure la trilogia dels Anònims, inicis de l’experimentació i la investigació textual.

2a etapa literària 1969-1957. Consolidació. Etapa prolífica i central. Interès per la literatura de gènere.

1969

Escriu l’última novel·la de “Temps Obert”, un cicle ambiciós i monumental.

1968

Guanya el premi Prudenci Bertrana per Estat d’excepció, que rebatejarà per Acte de violència.

1965

Escriu Totes les bèsties de càrrega, considerada una de les seves millors obres.

1964

Al parc de Sant Eloi de Tàrrega, estiu de 1964.  La família passa part dels estius a Tàrrega i sempre fa excursions a l'Aranyó.

Al parc de Sant Eloi de Tàrrega, estiu de 1964.
La família passa part dels estius a Tàrrega i sempre fa excursions a l’Aranyó.

 


1963

Comença a treballar a Edicions 62 com a assessor, traductor i director de “La Cua de Palla”.

1962

Entrevistat per J. M. Espinàs el 1962.

Entrevistat per J. M. Espinàs el 1962.

Guanya el Premi Sant Jordi amb Balanç fins a la matinada.

1958

Es representa Homes i no, escrita un any abans, i el 1960 guanya el premi Ignasi Iglésias.

1957

Estrena de Cruma, el 5 de juliol de 1957, amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona del Cercle Artístic de Sant Lluc, al Teatre Capsa.
L’autor inicia la seva autèntica producció teatral, que tanca el 1963.

Estrena de Cruma, el 5 de juliol de 1957, amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona del Cercle Artístic de Sant Lluc, al Teatre Capsa.

Estrena de Cruma, el 5 de juliol de 1957, amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona del Cercle Artístic de Sant Lluc, al Teatre Capsa.


“Fa temps que vull desfer-me de l’Agència […] perquè és un treball embrutidor i que no sempre compensa. Però el problema és trobar una altra cosa…”.

Carta a F. Canyameres, Tàrrega, 27 d’agost de 1957

Screenshot_020315_024006_PM

Pedrolo 1957

Treballa per a l’agència Behar, Información privada, on s’estigué molts anys. Hi feia informes de tipus comercial, professionals o temes econòmics.

1a etapa literària fins el 1956. Tempteigs. Presentació a premis literaris. Inici dels temes clau vinculats a la condició humana

1956

Pedrolo parlant el dia del lliurament del Premi.

Pedrolo parlant el dia del lliurament del Premi.

Guanya el premi Víctor Català pels contes de Crèdits humans. Un any després escriu la tetralogia La terra prohibida.

1955

Durant la postguerra tingué diverses feines: en un estanc, de venedor de fruita…, fins i tot va voler muntar una llibreria de vell.

 
“És curiós el que em passa, però m’urgeix fer feina, feina, feina. […] Ah, si pogués dedicar-me només a això, a escriure!”


Carta a R. Tasis, Tàrrega, 28 d’agost de 1955

1954

Guanya el premi Joanot Martorell de novel·la amb Estrictament personal i el Joan Maragall de poesia amb Simplement sobre la terra.

1953

Escriu, als 35 anys, Avui es parla de mi, que conté elements autobiogràfics: orígens, infantesa, crisi d’identitat, escriptura i guerra, on la mort esdevé palpable, real, terrible…

1951

Neix la seva filla Adelais.

Pedrolo i la seva filla Adelais, al Turó Parc de Barcelona, 1955.

Pedrolo i la seva filla Adelais, al Turó Parc de Barcelona, 1955.

 

 Passejant per la Rambla de Barcelona el 1952.

Passejant per la Rambla de Barcelona el 1952.

Treballa a l’editorial Albor, de Ferran Canyameres, fent d’assessor literari i traduint, entre altres, Simenon.

1946

Fotografia del casament, el 28 de juny de 1946.

Fotografia del casament, el 28 de juny de 1946.

Es casa amb Josefina Fabregat  i viuen 5 anys a Tàrrega, però no hi encaixen i se’n van a Barcelona, al carrer de Calvet, 9.

1939

Instantània amb Josefina, 1945.

Instantània amb Josefina, 1945.

Coneix Josefina, amb qui es casarà 7 anys després. Ella és de família humil, del barri de Sants. El festeig no complau les famílies i els el prohibeixen.

 

 

 

 

Dedicatòria a la promesa: “Al somriure de la meva bonica estimada, l’home més fotogènic” (agost de 1939).

Pedrolo, de militar a Valladolid, on fa el servei al cos de Sanitat acabada la guerra.

Pedrolo, de militar a Valladolid, on fa el servei al cos de Sanitat acabada la guerra.

 

Als 21 anys escriu a mà la seva primera novel·la, que no es conserva. “De vegades em pregunto per quina ironia de la sort vaig escriure la meva primera novel·la l’any trenta-nou, uns mesos després d’haver-se acabat la guerra, i en terra forastera. Devia moure’m un impuls ben desinteressat o una confiança cega i inconscient que em feia esperar contra tota esperança.”

Proa. Informació bibliogràfica i literària. Aymà, SA. Cendra per Martina

 

Cau en una forta depressió per la fi de la guerra i la mort del germà.

1938

Manuel i el seu pare, 1936.

Manuel i el seu pare, 1936.

Es queda a Tàrrega perquè el seu pare, autoritari i geniüt, li ho demana. S’hi sent a disgust i torna a Barcelona.

1937

Fa un curset de mestre i un altre de practicant. Mobilitzat, és destinat a artilleria i molts cops li proposen el càrrec d’oficial, que refusa.

1936

Durant la tornada a Tàrrega per les vacances esclata la Guerra Civil i decideix tornar a Barcelona cridat per la Unió Estudiantil Catalanista.

1934

Als 16 anys organitza una vaga per avançar les vacances de Nadal, i escriu i estrena una peça teatral.

 

Manuel, Ramon i uns amics, el 1934.

Manuel, Ramon i uns amics, el 1934.

1933

Manuel defensa el Calassanci, el 1933.

Manuel defensa el Calassanci, el 1933.

“Començava a pressentir que hi havia diverses menes de ganduleria. La meva era de les més curioses, perquè el fet era que a mi m’agradava d’aprendre, m’agradaven els llibres, estudiava espontàniament, sense necessitat que m’hi obliguessin. Era precisament quan m’hi obligaven que em tornava gandul”.

Avui es parla de mi, 1953

1927

Els germans Manuel i Ramon van aprendre a llegir i a escriure a casa. Manuel fins als 8 anys no va anar a l’escola i hi féu els primers amics.

Manuel i el seu germà Ramon als Escolapis de Tàrrega, el 1927.

Manuel i el seu germà Ramon als Escolapis de Tàrrega, el 1927.

La tia materna cuidà amb austeritat els germans Pedrolo quan Clotilde morí durant el part de Ramon.

Els germans Pedrolo amb la tia materna Daria, el 1927.

Els germans Pedrolo amb la tia materna Daria, el 1927.

1926

Duien els cabells llargs i vestien de senyorets, fet que els va comportar disgustos i humiliacions. A casa gaudien d’una gran biblioteca del pare, advocat, i de l’avi, notari.

 

Els germans Pedrolo, el 1926

Els germans Pedrolo, el 1926

“La meva raça era molt vella, i n’havia hagut de sofrir les conseqüències. L’arbre genealògic de la meva família era llarg com un raïm i, per bé que ningú no semblava donar-hi molta importància, en el fons pesava dintre nostre més que no volíem confessar. I el pitjor, encara, eren tots aquests avis il·lustres que em posaven d’exemple. Dignitat. Responsabilitat. Cara llarga. Credulitat. Escrúpols. Tot això, sense que fos exactament dit, m’ho fregaven pels ulls, me n’omplien les orelles. No era tolerable. […] em prometia que mai no seria il·lustre, que mai no voldria dignitats…”

Avui es parla de mi, 1953

1918

Amb els seus pares, Manuel i Clotilde, a finals de 1918.

Amb els seus pares, Manuel i Clotilde, a finals de 1918.

La família paterna era de Cervera, s’hi havia assentat al segle XV provinent de Navarra.

Castell de l’Aranyó, la Segarra.

Castell de l’Aranyó, la Segarra.

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina neix l’1 d’abril de 1918 al castell familiar de l’Aranyó, a la Segarra, per desig del pare, malgrat que vivien a Tàrrega.